Segons els antics grecs els déus de l'Olimp tancaren a uns grans éssers en un parany màgic protegit per una gran porta, la porta del Tàrtar, que els impedia eixir de aquell lloc, i, per assegurar-se que no intentaven res ficaren un xicotet vigilant. Aquest vigilant tenia un cos diminut del tamany de la mà però, tenia uns grandissims d'ulls i com que no tenia boca és comunicava per telepatia amb tots els éssers. Poc a poc el petit ésser corromput pels malvats pensaments dels titans anà canviant de parèixer i de ésser un vigilant dels gegants éssers canvià a ser un company més. Fins que un dia aquest ser de grans ulls obrí les portes del Tàrtar i deixa eixir els titans. Els titans enfadats per l'acte dels déus començaren a destruir l'Olimp, finalment la destrucció acabà amb els déus, l'Olimp i també els titans ,però, un ser havia sobreviscut a eixa destrucció i ara al segle vint-i-u continuava sobre la Terra.
***
-Escolta Óscar vols que ens ens anem d'acampada ara en les vacacions de pasqua?
Óscar amb molta alegria per la sorpresa de sa mare respongué de seguida que ell si que volia anar i sa mare pensà: com no ha de voler anar un xiquet de nou anys d'acampada. Així que la mare d'Óscar, Empar, crida a el seu marit, Vicent per a que baixarà les motxilles i els sacs de dormir amb la tenda d'acampar per a poder començar el viatge.
Vicent el pare d'Óscar anava dient-li que quan acabaren de muntar la tenda anirien a pegar una volteta per la zona per a vorer les coves que hi havien i a la tornada arreplegar unes quantes rames per a encendre el foc. Óscar ja estava impacient per fer tot el que el seu pare li deia. Lo que ell no sabia es com acabaria la nit.
Una vegada muntada la tenda d'acampar pare i fill anaren a pegar la volta promesa i entraren en una cova on Vicent,el pare, engegà una llanterna que portava, al
encendre-la Oscar es quedà meravellat al vore tantes llumenetes a les parets de la cova el seu pare al vore com és quedà el seu fill li diguè:
- Aquest efecte és degut als minerals que hi ha a les parets.- Oscar continuava mirant bocabadat.-
Després de passar una estona en la cova decidiren eixir ja que estava fent-se de nit i Óscar s'adonà que una figura que estava al peu de la paret de la cova i decidí agafar-la. Després d'agafar unes quantes rames decidí netejar la figura que s'havia trobat, la figura era bastant menuda i destacaven dos gras ulls.
Oscar neteja la figura i decidí deixar-la baix d'un arbre per a que se secara ja que sa mare l'estava cridant per a sopar a la vora del foc. Mentre pare, mare i fill sopaven tranquil·lament alguna cosa estava passant amb la figura ja que misteriosament estava badant-se.
Després de sopar Oscar s'alça corrent per a anar a l'arbre on havia deixat la figura, engegà la llanterna que el seu pare li havia deixat ja que estava massa fosc, quan arriba a l'arbre no troba l'estatueta sols un xicotet munto de terreta i pensà: potser ha caigut i a rodolat fins entrar al riu. Mirà dins del riu però no estava. Aleshores pensà: potser que algun animal l'agafat ,així que donà un volta sobre ell mateix mirat i no trobà res. Un moment després de girar sobre ell mateix escoltà un crit esgarrifós i les seves cames es posaren en moviment com mai o havien fet. Quan arribà a la tenda d'acampada mira una desagradable escena ja que el seu pare estava agafant a la seua mare i posant-li la cara damunt les brases, Óscar reaccionà i comença a córrer cara al seu pare i amb la llanterna el colpeja en ple cap, ràpidament Óscar apartà a sa mare de les brases i es preguntava que estava passant, el que no sabia es que la figureta que havia agafat estava manipulant al seu pare sols per diversió i per entretindre's una estona. De sobte Óscar notà unes mans que envoltaven el seu coll i estaven ofegant-lo. Tot havia acabat fins que els braços del seu pare anaren baixant, però Óscar encara estava viu, ja que sa mare amb l'ultim alé conseguí clavar-lí un ganivet del sopar a l'esquena del seu marit i així aconseguir alliberar a Óscar de les seues mans.
El xicotet ésser meravellat de la escena que havia preparat, decidí controlar al més menut dels dos que quedaven i prenguè la decisió de fer agafar el ganivet a Óscar. Vicent adolorit també agafà el ganivet de la seua esquena i els dos començaren a córrer cara a l'altre.
La nit d'acampada acabà en tragèdia per a una família on cap conegut pensà que passaria el que va passar. Des de aquella nit la gent començà a sentir-se observada per uns grans ulls.
Antonio Ferrer Zacarias
